Un parell d’observacions i una conclusió sobre la proposta de reforma constitucional

Aquest mes d’agost ens ha portat una espectacular notícia, després de molts anys fent creure al personal que la Constitució espanyola era poc menys que intocable, com si fos una mena de mandat diví. El PSOE i el PP es despengen amb una proposta de reforma per incloure un mandat constitucional sobre l’equilibri pressupostari i el límit de deute de les administracions públiques, que s’ha justificat en la forma i en el fons amb múltiples arguments que convenen ser comentats.

Sobre la justificació en base a que Europa ens obliga a fer-ho… Deixant de banda si el president del Banc Central Europeu, la cancillera Merkel o el president Sarkozy es van adreçar al president Zapatero per obligar-lo a fer la reforma, s’ha dit que la reforma es necessària per complir la normativa europea en matèria pressupostària. Aquesta justificació no es sosté per enlloc, perquè en base al principi de primacia, en cas d’incompatibilitat entre una norma de la Unió Europea, (que, per exemple, establís el principi d’estabilitat pressupostària, el límit de dèficit estructural públic o un límit màxim d’endeutament per als Estats) i una norma d’un Estat membre, s’ha d’aplicar sempre la norma europea i per tant la norma estatal posterior és nul•la i inaplicable. Així doncs, no cal reformar la constitució per fer complir les normes europees.

Sobre el fet que no cal fer referèndum per aprovar la reforma… Es cert que si és vol reformar el Títol VII de la Constitució espanyola no es obligatori convocar un referèndum, però com que alguns polítics s’omplen la boca proposant més transparència i participació, cal que ho posin en pràctica i permetin els ciutadans decidir si volem reformar la Constitució espanyola en els termes que ens proposen, perquè no es tracta d’una reforma menor. Una vegada més el PSOE i el PP han perdut una oportunitat per reforçar l’atrotinada democràcia espanyola. La cosa pinta malament i convindria més legitimitat democràtica en les decisions que adopten una classe política cada vegada més qüestionada.

Sobre el per a que pot servir la reforma constitucional… Sincerament, de la reforma constitucional no se’n deriva automàticament una retallada en polítiques socials. Això continuarà depenent de les prioritats polítiques del partit que governi.  Per això és tan important el vot dels ciutadans a les eleccions. El que s’estableix és l’obligació de complir amb l’estabilitat pressupostària, amb el límit de dèficit estructural que pot tenir una Administració pública establert per una llei orgànica i amb l’obligatorietat d’obtenir un permís per llei de l’Estat per emetre deute públic o contreure crèdit, sense que tot això limiti la capacitat d’acció d’un govern per decidir en que s’ha de gastar els diners que gestionen.

Ara bé, de moment, després de llegir la proposta de nou article 135 de la Constitució Espanyola, veig clar un dels efectes que sí tindrà la reforma constitucional. Tal i com esta redactada actualment la proposta de nou article, si una Comunitat Autònoma decideix passar-se del límit de dèficit que marqui la llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles, i emetre deute públic o contreure crèdit sense l’autorització legal de l’Estat, el Tribunal Constitucional podrà declarar inconstitucional la llei de pressupostos autonòmica o qualsevol altra norma que adopti la Comunitat Autònoma que incompleixi algunes de les qüestions recollides al nou article 135 de la Constitució Espanyola.

Així doncs, aquesta reforma suposa clarament una retallada a l’autonomia de les CC.AA., perquè no podran decidir ni tan sols participar en l’establiment del límit de dèficit que podrien assumir, ni en la determinació del deute públic que podran emetre, ni del crèdit que podran contreure, establint-se ara també el control del Tribunal Constitucional als comptes de les CC.AA., una institució que a dia d’avui es troba en una greu crisi de legitimitat per culpa dels partits majoritaris, el PSOE i el PP.