Per al 2012, em demano polítics sincers

Finalitza el 2011 amb una sensació generalitzada d’estupor. Mirem al nostre voltant i sense saber com ha estat, ens trobem al bell mig d’una crisi que arrossega tothom sense saber com li hem de fer front i, a més, amb uns líders que encara no han canviat el xip i segueixen amb alguns tics que haurien d’eradicar. Un d’aquests tics és el de no parlar clar a la ciutadania, amagar la realitat, intoxicar, enviar globus sonda, malmetre i altres pràctiques deshonestes.

Posaré alguns exemples de coses que no haurien de tornar a passar i que sorgeixen dels govern que hem estrenat, després d’unes eleccions, a Catalunya, El Vendrell i a Espanya. En els tres casos, els aspirants a governar sabien del cert que la situació econòmica era molt complicada i que en cas de guanyar acabarien adoptant mesures molt impopulars per fer-hi front. Parlo de pujar impostos i retallar inversió i serveis públics. En canvi molt pocs van parlar clar, fins i tot tenim exemples durant la campanya de candidats negant l’adopció de mesures que finalment acabarien prenent. Això, per exemple, va passar amb el Martí Carnicer al Vendrell o amb el Mariano Rajoy a Espanya. Tots dos van negar una pujada d’impostos en cas de vèncer i al final ho han fet. I sincerament crec que tots dos sabien quina era la realitat i les receptes que aplicarien per fer-ne front.

Un altre exemple de pràctica a eradicar és el cinisme intolerable del que fan gala alguns polítics per justificar l’adopció de mesures impopulars. Per il·lustrar el que us dic, aquí teniu alguns tuits de destacats líders de CiU en aquest sentit:
– Pere Macias: “El PP en línia amb CiU a Catalunya: dos anys de retallades i puja d’impostos, I tot a causa de la pésima gestión socialista.” (31/12/2011)
– Duran i Lleida: “Coratge, transparència i rigor davant crisi econòmica i fallida financera heretada del tripartit han caracteritzat el 1er any de Mas –Duran.” (28/12/2011)
– I per finalitzar un tuit del diputat i regidor Jaume Domingo: “@Alf_Red73 perdona, ho portem dient tot l’any! Potser si el tripartit no hagués deixat els calaixos buits les coses anirien diferent!” (1/12/2011)

Doncs mireu, aquest darrer tuit em servirà per demostrar el que us comentava. El Sr. Jaume Domingo era tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Vendrell quan governava CiU, deixant un deute brutal als que han arribat després, la qual cosa ha provocat una pujada molt elevada d’impostos i taxes per fer-ne front. La situació financera de l’Ajuntament del Vendrell a finals del 2011 és d’un deute de 61 milions d’euros als bancs i de 22 milions als proveïdors. I les dades oficials del 2010 col·loquen al Vendrell com l’ajuntament de més de 15.000 habitants més endeutat per habitant d’Espanya amb una evolució del 2008 amb 52.973.000,00 € de deute al 2010 amb 67.458.000,00 € de deute. Aquest és l’endeutament generat per la gestió de CiU al Vendrell. I jo em pregunto, amb quina legitimitat es pot acusar als altres de deixar la caixa buida quan tu has provocat la mateixa situació on has governat?

Ah… i no em voldria oblidar dels regidors de Plataforma per Catalunya al Vendrell que s’omplen la boca parlant del dèficit generat per CiU a l’ajuntament, quan ells van votar a favor de els pressupostos aprovats per aquesta corporació durant el mandat de CiU al Vendrell fins al 2010.  Això és voler enganyar la gent amb un exercici d’oportunisme polític vergonyós, perquè amb el seu recolzament pressupostari ells també són responsables d’aquesta situació.

Així doncs, en acabar l’any demano un desig, que no solucionarà la crisi econòmica, però que pot contribuir a superar la crisi de confiança que patim. Demanaria que a partir de demà els nostres polítics fossin persones sinceres, es a dir “exemptes d’hipocresia o simulació” com diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Bon any nou a tots!

Sobre la pujada d’impostos i taxes al Vendrell

Un dia d’aquests s’hauria de celebrar el ple per tractar les al·legacions a les ordenances fiscals del 2012 al Vendrell i dic un dia d’aquests perquè he entrat a la web de l’ajuntament del Vendrell i no he trobat cap notícia al respecte, ni tampoc l’ordre del dia de la propera convocatòria de Ple.

L’aprovació de les ordenances fiscals d’un municipi és juntament amb l’aprovació del pressupost dos dels moments més importants per a un municipi i per als seus ciutadans. Per aquest motiu m’hagués agradat un debat més obert i més transparència per evitar conclusions simplistes i populistes sobre la propera aprovació definitiva de les ordenances fiscals del 2012.

He pogut llegir l’acta del ple del 20 d’octubre amb el debat que es va produir sobre l’aprovació de les ordenances fiscals del 2012 i he tret una conclusió clara: els regidors de Plataforma per Catalunya no estan capacitats per portar el pes de l’oposició. Les seves propostes no estan sustentades en cap projecte clar que permeti saber com s’ho farien per garantir la viabilitat econòmica de l’ajuntament. L’aplicació de les seves propostes provocarien automàticament un augment del deute de l’ajuntament. I si no posem fi de manera radical a l’augment del deute municipal la situació a curt termini serà dramàtica. Els acomiadaments, la retallada de serveis i un nou retard en el pagament a proveïdors serien inevitables. Però els de Plataforma no són els únics que no han estat a l’alçada, he de confessar-vos que els amics de la CUP m’han defraudat, perquè les seves al·legacions em semblen una mica superficials i fins i tot, en alguns punts, incoherents amb el que s’espera d’un grup progressista.

Tot i que és impopular, sincerament crec que, sempre que es compleixin determinades condicions, la pujada dels impostos i de les taxes municipals al Vendrell són inevitables en la situació actual per diversos motius, que us detallo a continuació:

•  Amb caràcter previ he de dir que soc dels que pensa que per fer front a la crisi no es pot reduir la despesa pública de manera radical pels efectes negatius que això tindria per a l’economia en general. L’administració pública és un dels principals motors econòmics als països europeus i en situacions de crisi de les empreses privades, la reducció de la despesa pública pot ser letal. Això no vol dir que no sigui necessari racionalitzar la despesa, però amb la condició que no s’afectin els serveis bàsics. Això implica que cal garantir els ingressos públics per sostenir aquesta despesa publica, però això s’haurà de fer de manera sostenible.
• És de tots sabut que la crisi del sector de la construcció ha provocat una reducció espectacular dels ingressos municipals. El problema és que aquí ens hem confiat en excés d’aquest sector econòmic, provocant una dependència excessiva que ens ha fet molt vulnerables.
•   També és cert que molts municipis, entre els que es troba El Vendrell, van estirar més el braç que la màniga amb un nivell d’endeutament excessiu durant l’època de bonança, sense planificar un pla B en cas d’una reducció sobtada d’ingressos. Em sembla al·lucinant que ningú fos conscient que el capitalisme va associat a crisis econòmiques cícliques. Això ho sap qualsevol estudiant de batxillerat que ha fet nocions bàsiques d’economia o d’història contemporània i demostra que el nostre ajuntament ha estat en mans de persones que no han estat a l’alçada.
• En el cas de les taxes i els preus públics derivats de la prestació de serveis, la diferència entre el cost dels serveis que ens ofereix l’ajuntament i el que paguem els ciutadans a través de les taxes i els preus públics per rebre aquests serveis és insosteniblement gran per dos motius. El primer perquè les contrates de serveis que ha signat l’ajuntament no són competitives i s’està pagant un dineral excessiu. Alguns es pensaven que la mamella no s’exhauriria mai i han gestionat els diners públics sense pensar que són fruit dels impostos pagats amb molt d’esforç pels ciutadans. En segon lloc, perquè el consistori no ha tingut el valor de pujar en els darrers anys les taxes municipals de manera proporcional al cost que l’ajuntament paga a les empreses concessionàries per prestar aquests serveis.
•  Cal compensar la reducció en la recaptació per determinades taxes i impostos a través d’un increment d’altres impostos i taxes que són inferiors als que paguen en municipis semblants al nostre. Cal compensar la reducció de la recaptació si es vol mantenir la qualitat dels serveis bàsics que ofereix el nostre ajuntament. Com per exemple els serveis socials, la neteja i la recollida de la brossa, el sanejament, la distribució d’aigua, l’enllumenat públic, les llars d’infants o la seguretat ciutadana.

Ara bé, aquest augment d’impostos i taxes ha de respectar determinades condicions i aquí van unes quantes, que em semblen importants:

• Cal seleccionar acuradament els impostos i les taxes no finalistes que es pujaran, pensant en no afectar els sectors més vulnerables.
• Cal iniciar urgentment una revisió de totes les contrates de serveis que ha signat l’ajuntament per rebaixar el cost sense afectar la qualitat del servei.
• Cal establir mecanismes de recaptació imaginatius que permetin disminuir l’impacte que té la pujada en un rebut anual o dos semestrals a través, per exemple, d’un sistema de pagaments mensuals.
• Cal un compromís clar de reducció radical de la despesa pública, eliminant o reduint els serveis no prioritaris que menys impacte tenen en l’economia local.

Soc conscient que per fer tot això cal valor polític, però si no es compleixen aquests requisits es corre el perill que la pujada d’impostos sigui injusta i ineficaç per fer front a la situació de crisi actual en la que ens trobem.

Domingo contra Terribas

L’entrevista de la Mònica Terribas al president de la Generalitat del passat dijous ens ha permès assistir a un monòleg tuitfeixbuquero molt interessant protagonitzat pel Sr. Jaume Domingo, diputat del Parlament de Catalunya i regidor a l’Ajuntament del Vendrell. Són tretze les seves intervencions, opinant sobre el debat. El que més m’ha cridat l’atenció és el que diu sobre la periodista que fa l’entrevista.

La seva primera intervenció és tota una declaració d’intencions sobre com els periodistes poden exercir la seva llibertat com a professionals en un mitjà de comunicació públic: “Quina vergonya el decorat de TV3 a l’entrevista del President. TV publica i neutral? Ja!”

A continuació, s’inicia una cursa in crescendo que li porta a declarar de manera figurada la mort de la directora de TV3. Aquí teniu la seqüència textual d’intervencions del Sr. Jaume Domingo:

– “Terribes que ets vident?”

– “La Tarribas te ganes de picar al president i no pot”

– “Mai he vist la Tarribas tant perduda. No es poden fer entrevistes amb l’estómac!”

– “Sentirem alguna pregunta intel·ligent?”

– “La Tarribas ja ha baixat! Els arguments, la veritat i el lideratge guanyen!”

– “Tarribas, parlant de TV3, ha fet figa. Que es pensa que esta per sobre dels representants publics? Tarribas enterrada!”

M’amoïna molt que a un polític amb responsabilitats de govern li molesti tant la manera com una periodista decideix exercir lliurement la seva professió a una televisió pública. Crec que està vorejant la censura. Per no parlar del baix to que utilitza el Sr. Domingo en les seves expressions i que s’allunyen molt del que s’espera d’una persona que és regidor de l’àrea de convivència i civisme de l’Ajuntament del Vendrell i membre de la Comissió d’Igualtat del Parlament de Catalunya. Al meu parer, moltes de les seves expressions, clarament irrespectuoses, són incompatibles amb la dignitat dels càrrecs que ocupa i de la pedagogia que hauria de fer un polític amb aquestes responsabilitats.

I m’amoïna encara molt més, veient la interacció premsa/polític que està protagonitzant el Sr. Jaume Domingo amb el gratuït d’informació comarcal “L’Opció. Edició Baix Penedès”.  Al número 303 del passat 2 de desembre s’ha produït una situació que considero molt greu i que ja s’ha repetit de manera idèntica en diverses ocasions. A la pàgina 4 trobem un anunci a plana sencera en color de les activitats de la regidoria que dirigeix el Sr. Jaume Domingo, i just a continuació un article que ocupa mitja plana amb el següent titular “Jaume Domingo, membre de la Comissió d’Igualtat” en el que s’explica per a que serveix aquesta comissió amb unes declaracions del Sr. Domingo manifestant la seva satisfacció de formar-ne part.

És aquesta la visió que té el Sr. Domingo del paper que han de jugar els mitjans de comunicació a l’hora d’informar sobre les activitats dels polítics? En aquest cas es planteja diversos interrogants,  que haurien de resoldre urgentment l’ajuntament del Vendrell i el Sr. Jaume Domingo sobre la lamentable coincidència entre publicitat institucional i articles sobre l’acció política del mateix regidor responsable de l’anunci, i que es pot haver pagat amb diners públics o d’una empresa concessionària del mateix l’ajuntament.