Què ens està passant?

El grau d’insensibilitat de la ciutadania comença a ser preocupant. La detenció d’un estudiant universitari vendrellenc el dia de la vaga general i el seu posterior empresonament provisional és un lamentable exemple de com els ciutadans no apostem activament per una societat més justa. No ens posem en la pell dels altres i no estem disposats a contribuir en la millora de la societat. Només pensem de manera egoista en el nostre benestar personal. No ens adonem que les injustícies socials també ens afecten i que un dia podem patir-les directament i si els altres no ens ajuden estarem perduts i desemparats.

Sense prejutjar la valoració dels fets que ha portat a la seva imputació, crec que la presó provisional de l’Ismael Benito no s’hauria d’haver dictat mai. Els motius al·legats per fixar la presó provisional han estat el risc de fuga i de reincidència. Aquests motius estan contemplats a la Llei d’enjudiciament criminal, però la qüestió és si realment es donen aquestes dues circumstàncies en aquest cas. Com a coneixedor de la realitat interna de la universitat, després de llegir el comunicat publicat pel rectorat de la Universitat de Barcelona i analitzant el fets succeïts aquell dia, crec que hi ha prou indicis com per pensar que no es donen les circumstàncies per aplicar a l’Ismael la presó provisional.

Reflexioneu sobre això:

– L’Ismael forma part d’una associació d’estudiants, l’AEP, que es considerada per determinades associacions i sindicats d’estudiants com a una associació “light” i excessivament propera a l’ordre establert. Ho dic amb tot el respecte cap a una associació a la que vaig pertànyer en els meus temps d’estudiant. Així que no em quadra pensar que un dels seus membres pot ser protagonista de fets delictius.

– L’Ismael va ser detingut al matí abans que es produïssin els lamentables aldarulls i actes vandàlics que condemno sense paliatius, per la qual cosa ell no hi va participar. I a més, l’Ismael no té antecedents delictius, ni ha estat detingut mai, ni té cap mena d’expedient disciplinari obert a la universitat, per la qual cosa difícilment és pot pensar que serà reincident. Reincident de què? Mai ha estat condemnat per fets semblants i no va participar en els aldarulls que tots condemnen.

– L’Ismael té un bon currículum acadèmic i participa activament en activitats universitàries pel bé comú, tal i com ha afirmat el rectorat de la UB, i depèn dels ingressos de la seva família, és estudiant a l’Escola Oficial d’idiomes al Vendrell i és membre de diverses associacions a Barcelona i Vendrell i quan es donen circumstàncies d’aquest tipus es considera que no hi ha risc de fuga.

– L’Ismael tenia a la seva motxilla petards i alcohol, però aquest no és un motiu previst a la llei com per empresonar una persona fins a un any i mig amb caràcter provisional abans de dictar-se la sentència.

Vist això, no caldria una resposta de la societat més decidida per corregir el que sembla una injustícia? Em pregunto, per quin motiu la concentració de dissabte passat al Vendrell no va ser massiva? Per quin motiu l’alcalde, els regidors, el diputat i el senador de la nostra vila no han donat un pas endavant per mostrar públicament la seva solidaritat amb l’Ismael? Una mica de sensibilitat, si us plau.

El Vendrell té vida

Avui no parlaré dels polítics vendrellencs. Avui vull parlar de persones anònimes que amb les seves iniciatives posen en valor el nom del Vendrell, perquè hi ha vida més enllà del dia a dia de l’agenda política municipal. A la nostra vila hi ha persones i col·lectius que els darrers mesos han protagonitzat iniciatives molt interessants, que es sumen a moltes d’altres que a vegades queden injustament enterrades.

Qui diu que si la Comissió de festes no organitza, no hi ha festa al Vendrell? A la nostra vila tenim les festes dels barris com exemple d’iniciativa popular que funciona més enllà de la voluntat de l’ajuntament, però no és l’únic. Per exemple, l’any començava amb l’Embarcada i els Nens del Vendrell, sumant forces per organitzar la revetlla de cap d’any al Club d’Esports Vendrell, a la que s’afegia el Cap d’any alternatiu organitzat per un altre grup de joves alternatius.

En el món de la restauració, les Cuines del Vendrell són un excel·lent exemple de treball en equip per posar en valor els nostres restaurants, però us vull parlar avui de dos establiments que han estat especialment actius els darrers mesos. Són el restaurant Miquel Soria i el restaurant Calders (i amb la seva versió vinoteca “La Farmàcia”), que han tingut iniciatives molt maques per sortir de la rutina. Us recomano que a poc que pugueu, us deixeu enredar per les seves suggerents convocatòries. Sense deixar aquest món, “La ruta de les tapes del Vendrell” i el “Cervesart2.0”del Bar dels Nens del Vendrell han estat magnífiques oportunitats per sortir a fer unes tapetes o unes cerveses artesanes i conèixer els establiments de la vila.

Malgrat la crisi, el comerç vendrellenc està d’enhorabona per diversos motius. Tenim exemples de comerços que s’ha posat les piles i s’han modernitzat. També s’estan obrint nous comerços. Però el que més m’ha agradat es veure que el CIT ha deixat els caríssims actes d’autobombo per centrar-se únicament en l’organització d’activitats dirigides a potenciar El Vendrell com a vila comercial. I cal destacar, per posar un exemple, la campanya de Nadal amb un espectacular show d’autòmats a la plaça nova. Una manera de portar el Nadal i els eventuals compradors als carrers del Vendrell.

En el món de les xarxes socials, ja teníem alguns destacats pioners que segueixen amb els seus blocs i piulades, parlant i opinant sobre El Vendrell. Ara bé, l’any començava amb “Un microrelat al dia”, una manera ràpida per deixar-te emportar a escenaris imaginaris, però aquí no s’acaba la història. Amb el bloc “La marató pas a pas” ens han ensenyat a preparar-nos per córrer la marató, que jo mai faré. I la veu del carrer ha tingut el seu altaveu amb “Les 4 fonts”, un bloc on quatre joves vendrellencs i els seus convidats opinen sobre l’actualitat política i social de la nostra vila amb seny i responsabilitat. I per acabar, un vendrellenc d’adopció, inquiet de mena en les xarxes socials, ha obert una nova finestra a la xarxa per recollir el maridatge vi i turisme al Baix Penedès amb el seu nou bloc “Enoturismo en el Baix Penedès”.

I per finalitzar aquest ràpid recorregut, un nou moviment social s’ha presentat a la nostra vila. Es tracta d’un grup de joves empresaris que no es conformen i amb “ImpulsA Penedès” volen potenciar les sinergies entre les empreses de la comarca per potenciar la productivitat, reduir l’atur i dinamitzar el territori.

Aquests són alguns exemples d’iniciatives ciutadanes que ens demostren que no cal esperar que l’ajuntament organitzi o doni diners per donar vida al Vendrell. Aquesta és la força de la nostra vila! Ciutadans que es mouen i posen en valor el nom del Vendrell! A tots ells, moltes gràcies!