Sobre els guals vendrellencs.

Començaré reconeixent que s’ha de tenir molt de valor polític per intentar regularitzar al Vendrell una situació intolerable des del punt de vista jurídic. Estic parlant de la campanya que va endegar el consistori vendrellenc per aconseguir que tots els que haurien de donar d’alta un gual ho facin d’una vegada per totes.

Durant molts anys ningú s’havia preocupat per fer complir una ordenança municipal que obligava i obliga a pagar una taxa per les entrades de vehicles a través del domini públic. Aquest fet i la manca de civisme d’una part de la nostra societat que encara no és conscient que els nostres drets com a ciutadans també comporten un conjunt d’obligacions que hem de complir, ha acabat provocant que només un pocs vendrellencs paguessin la taxa de gual, quan la majoria no la pagaven, ni tenien cap intenció de fer-ho voluntàriament. Possiblement molts dels que pagaven la taxa ho fenien únicament per garantir que ningú aparqués davant l’entrada al seu aparcament i molt pocs ho feien simplement per considerar que estaven complint amb una de les obligacions que tenim com a ciutadans. Fos com fos, calia posar fi a aquesta situació pròpia d’una vila que convindria normalitzar en molts aspectes el més aviat possible.

Però de la mateixa manera que penso que tots els que estan obligats a pagar el gual ho han de fer, també crec que aquest procés de regularització s’ha de fer escrupolosament bé. Per aquest motiu, m’agradaria fer algunes reflexions sobre com s’està portant a terme tot això al Vendrell.

Partim de la base que els propietaris d’una part de les finques que donen accés a l’entrada de vehicles no han sol·licitat prèviament, tal i com estableix la normativa, la llicència municipal per utilitzar-la, tot i que se n’estan aprofitant. Per tant, estan cometent una infracció.

Així doncs, les persones que es troben en aquesta situació, i només aquestes, tenen l’obligació de satisfer el pagament de la taxa corresponent. Per aquest motiu, si l’ajuntament decideix iniciar un expedient regularitzador cal que tingui evidències que demostrin que es produeix aquest aprofitament per part del presumpte infractor, i estarà obligat a deixar sense efecte totes les liquidacions de les persones que puguin demostrar de manera fefaent que no accedeixen amb un vehicle a l’aparcament de la seva finca.

Una altra qüestió és la de la possibilitat de liquidar la taxa de gual dels darrers quatre anys com ha fet l’ajuntament vendrellenc. La Llei general tributària estableix que el dret de l’Administració per determinar un deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació prescriu als quatre anys. Així doncs, en principi l’ajuntament no està fent res il·legal. Això no és afany recaptatori és fer complir la llei, com a mínim per evitar que els que havien complert voluntàriament amb la seva obligació de satisfer les seves obligacions tributàries tinguin la sensació d’haver fet l’idiota. Ara bé, en aquest cas, crec l’ajuntament hauria de demostrar que realment durant els quatre exercicis anteriors es va produir aquest aprofitament per part del propietari de la finca. I això no és tan fàcil. Actuar només en base a una presumpció suposa al meu parer un abús per part de l’administració local, perquè per al ciutadà és pràcticament impossible demostrar que ell no havia utilitzat aquella entrada d’aparcament. En aquests casos, si l’ajuntament té un dubte raonable sobre la utilització anterior d’aquesta entrada hauria de deixar sense efecte aquesta liquidació retroactiva, però de la mateixa manera també crec que aquell ciutadà que se n’hagués aprofitat en el passat d’aquesta entrada d’aparcament no hauria de recórrer aquesta liquidació.

Per exigir honradesa als nostres governants, nosaltres també ho hem de ser, perquè en ambdos casos estem parlant de defensar l’interès públic. És a dir, l’interès de tots!

És realment necessari continuar urbanitzant camps al Vendrell?

Ja tenim aquí la primera gran operació urbanística de l’actual equip de govern de l’ajuntament del Vendrell. Estem parlant del procés d’aprovació del Pla parcial urbanístic d’ús residencial Sector “LES DEVESES”. El que s’està proposant essencialment és construir 80 habitatges unifamiliars en una zona de 39.385,94 m2 amb tres carrers privats per als propietaris d’aquestes cases i la construcció posterior de 800 pisos en una zona de 30.191,74 m2.

En aquest post m’agradaria repassar només els objectius que els redactors del Pla Parcial han inclòs a la seva memòria, fent algunes consideracions personals sobre la seva conveniència:

Segons els promotors del pla: “1.- El Pla ajudarà a donar resposta a l’actual demanda de sòl residencial, sobretot tenint en consideració la seva variada oferta quan a tipus d’edificació a desenvolupar-hi. Aquesta entrada de nova oferta de sòl al mercat immobiliari possibilitarà que els habitatges no s’encareixin per manca de sòl.” I jo em pregunto si estan de broma o què? Cal que parlem de la quantitat d’habitatges que hi ha al Vendrell en venda? de la caiguda de preus que s’està produint com a conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària? de la quantitat de parcel·les que estan per urbanitzar o dels habitatges abandonats al centre de la vila? Això sense parlar d’una modificació urbanística que està en marxa al sector “Els Bulevards” (just al costat de la zona que ara es vol urbanitzar) i que permetria augmentar la densitat d’habitatges prevista actualment.

Segons els promotors del pla: “2.- L’àmbit del sector es adequat per a garantir un bon funcionament del serveis sense que això impliqui unes grans despeses en obres d’infrastructures.” Això no és cap avantatge per al Vendrell, només ho és pels promotors privats del pla urbanístic que s’estalviaran un bon grapat d’euros quan hagin de fer totes les obres d’urbanització.

Segons els promotors del pla: “3.- El Pla genera sòl de dimensions importants per a equipaments i zones verdes en benefici també de tot el municipi (es facilita l’ampliació de les instal·lacions del Club de Tennis)” i permetrà “5.- Dotar d’una gran zona verda de sistema general i locals per potenciar un eix d’equipaments esportius i d’altres en el centre de les futures àrees residencials.” I jo em pregunto, l’espai actual on es vol realitzar el pla que està ocupat per camps i zones de conreu no és ja un espai verd? I si parlem d’equipaments municipals, com per exemple els esportius, les arques municipals poden suportar més inversions en aquest àmbit? Són realment necessàries aquestes noves infrastructures esportives si els equipaments esportius municipals tenen un índex d’ocupació molt baix?

Segons els promotors del pla: “4.- El Pla servirà per a consolidar el teixit urbà entre l’eixample del Vendrell amb la prolongació de diverses avingudes i carrers que milloraran la connexió amb la xarxa viària principal.” Això seria una necessitat real si la zona que s’ha de connectar estigués completament urbanitzada, però la realitat és que la crisi immobiliària ha provocat una paralització del desenvolupament urbanístic de tota la zona al voltant del jutjats i en aquest context econòmic convindria analitzar altres fórmules de millor aprofitament dels vials existents per millorar la mobilitat de la zona sense haver d’urbanitzar 193.021,00 m2. Al meu parer és un consum excessiu de terreny per tan poc benefici públic.

Segons els promotors del pla, tot plegat ha de “6.- Promoure l’activitat econòmica activant el sector de la construcció i implantant dos zones comercials concentrades per fomentar la creació de llocs de treball.” I jo em pregunto, no seria possible activar el sector de la construcció fomentant la regeneració urbanística de les zones més degrades del Vendrell? Algú ens podria indicar quantes hectàrees de sol reservat per a zones comercials i quants locals comercials tenim al Vendrell sense ocupar? No seria millor potenciar aquests espais ja reservats i dinamitzar les zones comercials del nucli urbà que s’estan deteriorant?

En definitiva, considero que els beneficis proposats per justificar aquesta actuació són més que discutibles. Jo només soc capaç de veure una operació urbanística que destruirà de manera poc justificada més camps de la nostra vila i que enriquirà uns pocs sense que m’hagin demostrat clarament el benefici que suposarà per a la comunitat. L’equip de govern hauria de reflexionar sobre la conveniència de la seva aprovació.

Crec sincerament que cal canviar el model de creixement urbanístic que ens ha portat a aquesta crisi. És insostenible des del punt de vista econòmic el creixement urbanístic amb cases unifamiliars. Això implica per a l’ajuntament del Vendrell un cost de manteniment molt més car que si es fessin només blocs de pisos. I això s’haurà de pagar amb els impostos de tots els seus habitants o es que ens garantiran que els rebuts dels impostos i taxes municipals dels propietaris d’aquests habitatges unifamiliars seran tres vegades més alts que els de la resta d’habitants per fer-se càrrec del sobrecost que suposa per al municipi del Vendrell el manteniment dels serveis públics d’aquesta zona?

Cal amb caràcter urgent un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) amb un nou model de creixement urbanístic més adequat a les nostres necessitats i que garanteixi una vila més sostenible. Ja hem vist cap a on ens ha portat l’actual model urbanístic de la nostra vila. Personalment no m’agrada i sospito que a la majoria dels vendrellencs tampoc. Només caldria preguntar-ho al carrer.

Reciclatge de residus i de polítics al Vendrell

Trist, molt trist m’he quedat quan he vist que El Vendrell és la capital de comarca que menys recicla de tota Catalunya, segons anunciava el GEVEN aquesta mateixa setmana. Això vol dir que proporcionalment som els que més contaminem. Però la tristesa ha esdevingut estupor quan he comprovat la resposta que ha donat el regidor responsable del tema, el Sr. Jaume Domingo, defensant la seva gestió, que ens ha posat a la cua de Catalunya segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

M’agradaria de manera breu analitzar les seva resposta a la Televisió del Vendrell.

– En primer lloc, el Sr. Jaume Domingo relativitza les dades, perquè diu que no es té en compte les dades de segona residència i els estiuejants. Això és veritat, però no les té en compte per a ningú i hi ha moltes capitals de comarca que tenen molta segona residència i estiuejants. A més, aquestes persones venen d’altres municipis on és recicla més que al Vendrell, per la qual cosa em pregunto si ells són els culpables, no serà pel fet que el sistema de recollida selectiva al Vendrell és un desastre.

– El regidor Domingo afirma que no calen més campanyes perquè els veïns ja coneixen l’ús dels contenidors de recollida selectiva. I jo em pregunto, si no calen més campanyes, per què es publica sistemàticament un anunci a plana sencera en color al gratuït “L’Opció” publicitant la recollida selectiva al Vendrell? Una publicació, per cert, que sempre acompanya aquesta publicitat amb extensos reportatges lloant l’activitat política del Sr. Domingo, que curiosament és el responsable de la gestió de residus al Vendrell. Més que sospitós i contradictori amb la seva resposta. I, per cert, l’educació ambiental és encara molt necessària en aquest país.

– El regidor afirma que és insostenible econòmicament la recollida selectiva de matèria orgànica porta a porta. I jo em pregunto, si a una part del municipi ja es fa la recollida porta a porta, per què no és fa alguna acció efectiva per millorar al màxim la recollida selectiva en aquestes zones? Vostè ha estat elegit pels ciutadans per solucionar els problemes. La crisi econòmica és per a tots els municipis i segur que si nosaltres estem a la cua del reciclatge, trobarà un municipi afectat per la crisi i de característiques semblants al nostre que ho fan millor que nosaltres. Ànims que vostè pot!

– Segons el regidor Jaume Domingo no es poden tenir mil contenidors de recollida orgànica, perquè ens sortiria més car que abocar-ho tot com a rebuig. La seva resposta demostra la seva incapacitat per trobar solucions que permetin complir amb un dels objectius principals que ha de tenir la gestió de residus, que és el de minimitzar la contaminació que generen i facilitar la regeneració per reduir el consum de matèries primeres que s’estan exhaurint. A més, si es treuen aquests contenidors, ja m’explicarà com aconseguirem deixar de ser la capital de comarca que menys recicla de tota Catalunya si la gent no ho pot fer per manca de contenidors?

Quan un polític amb responsabilitats de govern és incapaç de donar una alternativa per millorar la seva gestió el millor que pot fer és renunciar al seu càrrec. Ell es quedarà amb la consciencia més tranquil·la, per haver-ho intentat i després de veure que no pot donar més, haver deixat pas a d’altres persones més qualificades amb noves idees, i els ciutadans al final li agrairem la seva sinceritat i coherència.

El despotisme il·lustrat del consistori vendrellenc

En el millor dels casos al Vendrell es podria estar tornant a allò de “tot per al poble però sense el poble”, que va caracteritzar els governs d’alguns països europeus durant el segle XVIII. Us posaré dos exemples del que podria ser una pràctica pròpia de Frederic II de Prússia. El primer està relacionat amb l’actuació de l’ajuntament com a conseqüència de l’incendi de Cosbapsa i que ha tingut un nou episodi amb la denegació de la informació sol·licitada sobre la contaminació produïda, i el segon es refereix a la reducció del pressupost de l’empresa municipal de la RTV El Vendrell i les seves conseqüències per als treballadors.

Recentment hem tingut coneixement de la decisió de l’Ajuntament del Vendrell de no donar al Geven els informes sobre la contaminació produïda per l’incendi de la planta de Cosbapsa al Vendrell del 22 de desembre al 13 de gener, quan en canvi la resta d’administracions implicades sí que han donat tota la informació sol·licitada. El Govern municipal s’empara per negar aquest informació en que pot “afectar negativament a causes o assumptes subjectes a procediment judicial o en tràmit.” Aquesta justificació és una lamentable interpretació de la llei 27/2006, de 18 de juliol, que regula, entre d’altres qüestions, l’accés a la informació en matèria de medi ambient.

Vista la llei, l’ajuntament del Vendrell podria haver vulnerat com a mínim dues obligacions legals en el cas de l’incendi de la planta de Cosbapsa:

– El primer incompliment es derivaria de no fer pública de manera immediata i sense dilacions tota la informació que l’ajuntament tenia sobre la contaminació derivada de l’incendi per permetre a la població vendrellenca prevenir o limitar els danys que es derivessin de l’amenaça de contaminació com a conseqüència de l’incendi, tal i com estableix l’article 9 de la llei 27/2006, de 18 de juliol. Durant l’incendi, l’ajuntament va decidir no fer pública tota la informació que tenia sobre la contaminació provocada per l’incendi i els ciutadans vendrellencs no pogueren adoptar les mesures de protecció que consideressin oportunes a la llum d’aquesta informació.

– El segon incompliment es derivaria de la denegació de la informació sol•licitada posteriorment sobre els informes ambientals realitzats com a conseqüència de l’incendi. En aquest segon supòsit, l’ajuntament s’empara en l’excepció prevista a l’article 13.2 de la mateixa llei, però per a que aquesta excepció s’hagués aplicat correctament, l’ajuntament hauria de demostrar vàries qüestions. La primera és que els tribunals ja estiguessin investigant l’afer o s’hagués iniciat formalment un procediment disciplinari. I la segona és que també hauria de demostrar que la revelació d’aquesta informació pot afectar negativament a la investigació judicial o a l’expedient disciplinari. Sincerament, tinc seriosos dubtes que es compleixin aquest dos extrems, per la qual cosa crec que l’actuació de l’ajuntament podria ser il·legal, i en el cas que es pogués demostrar que no ho ha estat, com a mínim seria indigna d’un consistori democràtic que ha fet de la transparència la seva bandera, perquè la llei en cap moment indica que malgrat les excepcions previstes no pugui decidir l’accés a aquesta informació. El que fa la llei és indicar que en el cas que es doni aquest supòsit podrà decidir la denegació de la informació. Sigui una il•legalitat o una mostra de manca de transparència, el que és ben cert és que no sé a qui imputar aquesta lamentable decisió. Si a l’alcalde Benet Jané, al regidor de gestió de residus Jaume Domingo, al regidor de protecció civil Jaume Escarré o al regidor de medi ambient Jaume Piñol? Lamento que cap de tots aquests regidors tingués un mínim de sensibilitat democràtica en tot aquest afer que afecta la salut dels ciutadans i la protecció del medi ambient.

El segon cas de presumpte despotisme il·lustrat del consistori vendrellenc ha estat la manera com s’ha gestionat la reducció de pressupost de la RTV El Vendrell. El divendres vàrem saber per la tele vendrellenca i una nota del consistori que el Consell d’administració d’aquesta empresa municipal havia decidit reduir una reducció del 25% del pressupost de l’empresa i que es negociaria amb els treballadors com els afectaria aquesta reducció. On és el problema en tot plegat? En que potser haurien d’haver parlat abans amb els treballadors d’aquest empresa per comunicar que hi hauria aquesta reducció de pressupost i que immediatament s’iniciaria un diàleg per veure com els hi afectaria, enlloc de permetre que s’avancessin els senyors de PxC, manipulant la informació amb mentides, perquè quan s’actua per al poble però sense el poble, aquest és un perill més que evident i els resultats són catastròfics i de molt difícil reparació.

El que em sap més greu de tot plegat és la imatge d’insensibilitat que aquests episodis estan donant de l’equip de govern municipal. Moltes de les seves decisions afecten la vida quotidiana dels vendrellencs i no s’haurien d’adoptar sense oferir a la ciutadania la informació prèvia necessària que eviti manipulacions i malentesos, ni sense seguir processos de participació que permetin implicar els afectats en l’adopció de la decisió, que com en aquests casos pot tenir a veure amb la seva salut, com és el cas de Cosbapsa, o amb el seu lloc de treball, com és el cas de la RTV El Vendrell.

Informació i participació són dos principis bàsics que han d’impedir que la nostra democràcia emmalalteixi i hem de fer tot el possible per evitar que un partit xenòfob i totalitari se n’aprofiti de tot plegat.

Transparència i retribucions dels regidors vendrellencs

La transparència de les administracions públiques són absolutament necessàries per combatre la demagògia d’alguns que se n’aprofiten de la manca d’informació pública per embrutar la imatge dels polítics. Un dels temes que més donen en el món de la rumorologia és el de les retribucions dels càrrecs electes. Avui intentaré posar un mica de llum sobre el tema. Aprofitant que en aquest boc s’ha parlat alguna vegada sobre si els regidors vendrellencs s’estan guanyant realment la cansalada, intentaré esbrinar quant guanyen com a conseqüència de la seva activitat política actual, incloent-hi totes les retribucions que acumulen actualment i tenint present que alguns d’ells són membres o càrrecs electes de diverses institucions públiques.

Així que anem a pams, però abans un aclariment previ: ja he dit en alguna ocasió que soc dels que pensa que els càrrecs electes han de tenir una retribució digna, que vagi més enllà del pagament d’una quantitat simbòlica. Si no fos així, la política estaria reservada només per als rics i sens dubte això perjudicaria la pluralitat democràtica. Els càrrecs electes han de cobrar per la seva dedicació i els ciutadans hem d’exigir resultats.

Amb caràcter previ us diré que si voleu saber que diu la llei respecte la retribució dels càrrecs electes locals us trameto a l’article 75 de la Llei de bases del regim local, que trobareu al final d’aquest post. Això us aclarirà algunes coses relatives a la publicitat que s’ha de donar a les retribucions i a la declaració de bens i activitats dels regidors i sobre el règim d’incompatibilitats existent.

Alguns regidors de l’Ajuntament del Vendrell són també membres del Parlament de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Penedès i la Diputació de Tarragona, a banda de diverses empreses (públiques o público-privades) o ens descentralitzats depenents de les administracions on ostenten càrrecs públics. La meva missió serà la d’intentar esbrinar quant guanyen per això, posant a prova el grau de transparència de totes aquestes institucions. Ja us avanço que no és una tasca fàcil i que em podria haver equivocat, perquè alguna informació no és prou clara i en alguns casos és necessari fer càlculs per saber el que realment poden estar guanyant. Així que si m’he equivocat, estaré encantat de rectificar i demano disculpes per la meva imperícia, aprofitant per demanar més claredat en la informació.

A continuació us indicaré com trobar la informació sobre les retribucions amb algunes consideracions personals al respecte:

– L’Ajuntament del Vendrell té un apartat a la seva web amb les retribucions del càrrecs electes per a l’any 2011 on s’indica persona a persona la seva retribució i assenyala l’acord del ple on es va adoptar l’acord. Per arribar-hi, cal que pitgeu consecutivament els botons “Ajuntament”, “Consistori” i “Retribucions”. El principal problema d’aquesta informació és que no aclareix si hi ha regidors que percebin altres retribucions, encara que siguin indemnitzacions per assistència o desplaçament per assistir a reunions d’altres òrgans municipals, empreses o entitats depenents o amb capital municipal. Per exemple, el regidor Jaume Escarré és president de l’empresa amb capital municipal “Aigües de Tomoví” i no sabem si percep alguna quantitat per ostentar aquest càrrec.

– La Diputació de Tarragona, a la seva web té en l’apartat sobre finances i pressupostos, un apartat dedicat a les retribucions dels càrrecs electes corresponent al 2011 que et porta al BOPT on es publica l’acord del Ple amb el detall de les retribucions per persona, tot i que no m’acaba de quedar clar si cal afegir també indemnitzacions per desplaçaments.

– El Consell Comarcal del Baix Penedès, a la seva web té un apartat sobre el règim econòmic dels càrrecs electes i personal directiu al que s’arriba desprès de pitjar consecutivament el botó de “El Govern” i el de “El govern de la comarca”. En aquest apartat trobareu l’enllaç a la publicació del BOPT on es recull l’acord del Ple amb les retribucions del 2011. La informació que dóna el CCBP té dos problemes bàsics en relació amb la transparència. El primer i principal és que és tan genèrica que no és molt difícil saber quant guanya realment cada conseller comarcal i la segona és que no aclareix si hi ha consellers que percebin altres retribucions, encara que siguin indemnitzacions per assistència o desplaçament per assistir a reunions d’altres òrgans municipals, empreses o entitats depenents o amb capital de l’ens comarcal. Per exemple, sabem que els regidors Jaume Domingo i Kenet Martínez són consellers de l’empresa ECOBP amb capital del Consell Comarcal, però en canvi no és fàcil saber si perceben alguna retribució per aquests càrrecs.

– El Parlament de Catalunya té a la seva web un apartat dedicat al règim econòmic dels seus diputats i diputades al que s’arriba pitjant el botó de “Composició”. La informació que ens dona és actualitzada del 2012, tot i que només es indica genèricament les retribucions bàsiques, els complements per càrrec i les indemnitzacions per despeses de viatges i desplaçaments d’acord amb el lloc de residència. El principal problema és que cadascun ha d’analitzar les dades de cada parlamentari i els càrrecs que ocupen per calcular la retribució final que percep realment.

Llistat del total de les retribucions dels càrrecs electes a l’Ajuntament del Vendrell, resultant de la suma total de les retribucions derivades de la seva participació a ens locals (Ajuntament, Consell Comarcal i Diputació)  i autonòmics.

	Total màxim*
Jaume Domingo Planas	91400,59 €
Benet Jané Palau	75603 €
Martí Carnicer Vidal	58699 €
Joan Maria Diu Sagués	56150 €
Àngels Turdiu Monasterio	46000 €
Sergi Teruel Rosario	46000 €
Maria T. Mercader Güell	41400 €
Jaume Piñol Mercader	41400 €
Eva Moreno Pujol	39100 €
Laia Gomis Ortiz	39100 €
Jaume Escarré Juncosa	36800 €
Elisabet Rodríguez de Castro	36800 €
Albert Solé Galí	34500 €
Joan J. Nin Esteban	34500 €
Hermini Caballero Abalos	34500 €
Kenneth Martínez Molina	25630 €
August Armengol Rofes	22460 €
Araceli Bundó Hernandez	11500 €
Joan M. Carrasco Carrión	11500 €
Anabel Nieto Cabello	11500 €
Josep Mitjans Pedriza	11500 €

Llistat de retribucions per administracions dels regidors de l’Ajuntament del Vendrell

	Ajuntament del Vendrell 2011
	Retribució	% Dedicació	Dedicació
Joan Maria Diu Sagués	46000 €	100	Exclusiva
Àngels Turdiu Monasterio	46000 €	100	Exclusiva
Sergi Teruel Rosario	46000 €	100	Exclusiva
Maria T. Mercader Güell	41400 €	90	Parcial
Jaume Piñol Mercader	41400 €	90	Parcial
Eva Moreno Pujol	39100 €	85	Parcial
Laia Gomis Ortiz	39100 €	85	Parcial
Jaume Escarré Juncosa	36800 €	80	Parcial
Elisabet Rodríguez de Castro	36800 €	80	Parcial
Albert Solé Galí	34500 €	75	Parcial
Joan J. Nin Esteban	34500 €	75	Parcial
Hermini Caballero Abalos	34500 €	75	Parcial
Martí Carnicer Vidal	29900 €	65	Parcial
Kenneth Martínez Molina	23000 €	50	Parcial
Benet Jané Palau	23000 €	50	Assistències**
Jaume Domingo Planas	23000 €	50	Assistències**
August Armengol Rofes	18400 €	40	Assistències**
Araceli Bundó Hernandez	11500 €	25	Assistències**
Joan M. Carrasco Carrión	11500 €	25	Assistències**
Anabel Nieto Cabello	11500 €	25	Assistències**
Josep Mitjans Pedriza	11500 €	25	Assistències**

Consell Comarcal del Baix Penedès 2011
	Retribució	Dedicació
Joan Maria Diu Sagués	10150 €	Assistències**
Kenneth Martínez Molina	2630 €	Assistències**
Benet Jané Palau	485 €***	Assistències**
August Armengol Rofes	4060 €	Assistències**

Diputació de Tarragona 2011
	Retribució	Dedicació
Martí Carnicer Vidal	28799 €	Parcial
Benet Jané Palau	52118 €	Exclusiva

Parlament de Catalunya 2012
	Retribució****
Jaume Domingo Planas	68400,59 €

* Aquesta quantitat és el resultat de sumar les retribucions resultants de la seva participació com a membres de l’Ajuntament del Vendrell, el Consell Comarcal del Baix Penedès, la Diputació de Tarragona i el Parlament de Catalunya, tenint present les especificitats que he assenyalat per cadascuna.

** En el cas d’assistències, la quantitat assenyalada és el límit màxim que es pot percebre anualment.

***  La quantitat assenyalada és la quantitat màxima anual que pot percebre per assistència al Consell d’Alcaldes.

**** La quantitat assenyalada inclou l’assignació bàsica de Diputat, la vicepresidència d’una Comissió i la indemnització per desplaçament des del lloc de residència

Annex: Article 75 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local.

1. Los miembros de las Corporaciones locales percibirán retribuciones por el ejercicio de sus cargos cuando los desempeñen con dedicación exclusiva, en cuyo caso serán dados de alta en el Régimen general de la Seguridad Social, asumiendo las Corporaciones el pago de las cuotas empresariales que corresponda, salvo lo dispuesto en el artículo anterior.

En el supuesto de tales retribuciones, su percepción será incompatible con la de otras retribuciones con cargo a los presupuestos de las Administraciones públicas y de los entes, organismos o empresas de ellas dependientes, así como para el desarrollo de otras actividades, todo ello en los términos de la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas.

2. Los miembros de las Corporaciones locales que desempeñen sus cargos con dedicación parcial por realizar funciones de presidencia vicepresidencia u ostentar delegaciones, o desarrollar responsabilidades que así lo requieran, percibirán retribuciones por el tiempo de dedicación efectiva a las mismas, en cuyo caso serán igualmente dados de alta en el Régimen General de la Seguridad Social en tal concepto, asumiendo las Corporaciones las cuotas empresariales que corresponda salvo lo dispuesto en el artículo anterior. Dichas retribuciones no podrán superar en ningún caso los límites que se fijen en su caso, en las Leyes de Presupuestos Generales del Estado. En los acuerdos plenarios de determinación de los cargos que lleven aparejada esta dedicación parcial y de las retribuciones de los mismos, se deberá contener el régimen de la dedicación mínima necesaria para la percepción de dichas retribuciones.

Los miembros de las Corporaciones locales que sean personal de las Administraciones públicas y de los entes, organismos y empresas de ellas dependientes solamente podrán percibir retribuciones por su dedicación parcial a sus funciones fuera de su jornada en sus respectivos centros de trabajo, en los términos señalados en el artículo 5 de la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado sexto del presente artículo.

3. Sólo los miembros de la Corporación que no tengan dedicación exclusiva ni dedicación parcial percibirán asistencias por la concurrencia efectiva a las sesiones de los órganos colegiados de la Corporación de que formen parte, en la cuantía señalada por el pleno de la misma.

4. Los miembros de las Corporaciones locales percibirán indemnizaciones por los gastos efectivos ocasionados en el ejercicio de su cargo, según las normas de aplicación general en las Administraciones públicas y las que en desarrollo de las mismas apruebe el pleno corporativo.

5. Las Corporaciones locales consignarán en sus presupuestos las retribuciones, indemnizaciones y asistencias a que se hace referencia en los cuatro números anteriores, dentro de los límites que con carácter general se establezcan, en su caso. Deberán publicarse íntegramente en el Boletín Oficial de la Provincia y fijarse en el tablón de anuncios de la Corporación los acuerdos plenarios referentes a retribuciones de los cargos con dedicación exclusiva y parcial y régimen de dedicación de estos últimos, indemnizaciones y asistencias, así como los acuerdos del Presidente de la Corporación determinando los miembros de la misma que realizarán sus funciones en régimen de dedicación exclusiva o parcial.

6. A efectos de lo dispuesto en el artículo 37.3.d) del Estatuto de los Trabajadores y en el artículo 30.2 de la Ley 30/1984, se entiende por tiempo indispensable para el desempeño del cargo electivo de una Corporación local, el necesario para la asistencia a las sesiones del pleno de la Corporación o de las Comisiones y atención a las Delegaciones de que forme parte o que desempeñe el interesado.

7. Los representantes locales, así como los miembros no electos de la Junta de Gobierno Local, formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos.

Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales y de la participación en sociedades de todo tipo, con información de las sociedades por ellas participadas y de las liquidaciones de los impuestos sobre la Renta, Patrimonio y, en su caso, Sociedades.

Tales declaraciones, efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevarán a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y al final del mandato, así como cuando se modifiquen las circunstancias de hecho.

Las declaraciones anuales de bienes y actividades serán publicadas con carácter anual, y en todo caso en el momento de la finalización del mandato, en los términos que fije el Estatuto municipal.

Tales declaraciones se inscribirán en los siguientes Registros de intereses, que tendrán carácter público:

– La declaración sobre causas de posible incompatibilidad y actividades que proporcionen o puedan proporcionar ingresos económicos, se inscribirá, en el Registro de Actividades constituido en cada Entidad local.

– La declaración sobre bienes y derechos patrimoniales se inscribirá en el Registro de Bienes Patrimoniales de cada Entidad local, en los términos que establezca su respectivo estatuto.

Los representantes locales y miembros no electos de la Junta de Gobierno Local respecto a los que, en virtud de su cargo, resulte amenazada su seguridad personal o la de sus bienes o negocios, la de sus familiares, socios, empleados o personas con quienes tuvieran relación económica o profesional podrán realizar la declaración de sus bienes y derechos patrimoniales ante el Secretario o la Secretaria de la Diputación Provincial o, en su caso, ante el órgano competente de la Comunidad Autónoma correspondiente. Tales declaraciones se inscribirán en el Registro Especial de Bienes Patrimoniales, creado a estos efectos en aquellas instituciones.

En este supuesto, aportarán al Secretario o Secretaria de su respectiva entidad mera certificación simple y sucinta, acreditativa de haber cumplimentado sus declaraciones, y que éstas están inscritas en el Registro Especial de Intereses a que se refiere el párrafo anterior, que sea expedida por el funcionario encargado del mismo.

8. Durante los dos años siguientes a la finalización de su mandato, a los representantes locales a que se refiere el apartado primero de este artículo que hayan ostentado responsabilidades ejecutivas en las diferentes áreas en que se organice el gobierno local, les serán de aplicación en el ámbito territorial de su competencia las limitaciones al ejercicio de actividades privadas establecidas en el artículo 8 de la Ley 5/2006, de 10 de abril, de Regulación de los Conflictos de Intereses de los Miembros del Gobierno y de los Altos Cargos de la Administración General del Estado.

A estos efectos, los Ayuntamientos podrán contemplar una compensación económica durante ese periodo para aquéllos que, como consecuencia del régimen de incompatibilidades, no puedan desempeñar su actividad profesional, ni perciban retribuciones económicas por otras actividades.

PxC del Vendrell al descobert

Encara no m’he recuperat dels trenta minuts de ple municipal del Vendrell que vaig sentir el passat divendres a través de Radio El Vendrell mentre tornava de Tarragona. Va ser xocant el rosari de mocions presentades a aprovació per Plataforma per Catalunya (PxC) sobre temes que res tenien a veure amb la gestió municipal. Amb la que està caient i els regidors de Plataforma pretenien que l’ajuntament del Vendrell centrés els seus esforços en condemnar l’ablació femenina, els antisistemes, l’imam de Terrassa i demanés l’alliberament de l’Àsia Bibi condemnada al Pakistan. Temes molt seriosos i importants, però que s’escapen de les competències municipals.

Com que m’envaïa la curiositat, vaig consultar els ordres del dia dels Plens municipals del Vendrell convocats durant els pocs més de deu mesos que portem de mandat per veure la feina que ha fet PxC com a grup de l’oposició. En els tretze plens que s’han celebrat, PxC ha presentat un total de 10 mocions i 5 propostes. La majoria de les mocions eren còpies de mocions presentades a altres municipis sobre temes que res tenen a veure amb els problemes concrets que ha de solucionar l’ajuntament del Vendrell en l’exercici de les seves competències. Per tant, des d’aquest punt de vista, els regidors vendrellencs de PxC no han treballat gaire. Quant a les 5 propostes presentades, la majoria tenien com a objectiu intentar dividir l’equip del govern, presentant resolucions que criticaven l’actuació de la Generalitat o de l’Estat o que contenien exigències a aquestes administracions, en un intent infantil de posar en evidència els regidors de CiU, PP, PSC i Junts pel Vendrell envers les posicions nacionals dels seus partits.

Us preguntareu, doncs, quines han estat les propostes presentades al Ple de l’Ajuntament del Vendrell pels cinc regidors de PxC amb l’objectiu de millorar la vida municipal en aquests 10 mesos? De les 15 mocions i propostes, només 3 estan relacionades amb l’exercici directe de competències pròpies per part de l’ajuntament. La primera era una moció demanant la supressió de la paga extra de Nadal als càrrecs electes; la segona, una proposta demanant la creació de les bases reguladores per a la concessió de llicències per a l’ocupació de la via pública per a la instal·lació de terrasses pels establiments d’hostaleria; i la tercera era una proposta de supressió del registre de parelles de fet de l’Ajuntament.

Així doncs, el balanç és molt pobre i decebedor. Per això han servit el 2328 vots que els hi van atorgar 5 regidors que cobren puntualment els seus sous dels impostos de tots els vendrellencs? Em pregunto si això és degut a que els regidors de Plataforma per Catalunya no estan preparats intel·lectualment i tècnicament per exercir les seves responsabilitats a l’ajuntament o és que no estan treballant gaire i només escalfen la cadira per cobrar a final de mes o és que no tenen un projecte alternatiu per al Vendrell? Sigui quina sigui la resposta, em temo que no serà reconfortant per a cap persona de bé.

En definitiva, pel que es veu Plataforma per Catalunya pretén convertir els Plens municipals en una mena de circ amb juguesques de cara a la galeria, enlloc de servir per al que estableix l’article 52 de la Llei municipal i de regim local de Catalunya.

Annex: Llistat de mocions i propostes presentades per PxC al Ple de l’Ajuntament del Vendrell des de l’inici del mandat el juny de 2011 fins a l’abril del 2012

21/7/2011

– Proposta de resolució presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar la Generalitat a no retallar l’assignació pressupostària per al Centre d’Assistència Primària (CAP) i per a l’Hospital del Vendrell.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar al Govern de l’Estat que no signi el conveni bilateral amb el Marroc que atorgaria el vot a les eleccions locals als immigrants marroquins.

6/10/2011

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya contra les retallades del Govern de la Generalitat a les escoles de música i les llars d’infants.

27/12/2011

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar a la Generalitat de Catalunya al bloqueig de les prestacions de renda mínima d’inserció (RMI) als immigrants extracomunitaris.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per suprimir la paga extra de Nadal dels sous dels càrrecs electes aquest any 2011.

31/1/2012

– Proposta presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya de creació de les bases reguladores per a la concessió de llicències per a l’ocupació de la via pública per a la instal·lació de terrasses pels establiments d’hostaleria.

27/2/2102

– Proposta de resolució presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per a la supressió del registre de parelles de fet de l’Ajuntament.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per rebutjar la reforma laboral del Govern de l’Estat.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar als Ministeris d’Economia i Hisenda a gravar amb un 18% els enviaments de remeses dels ciutadans estrangers residents a Espanya.

27/4/2012

– Proposta de resolució presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per a què, davant la insuficient partida pressupostària de la Generalitat, l’Ajuntament sol·liciti complementar-la per a què els nens més necessitats no es quedin sense beca de menjador.

– Proposta de resolució presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya per instar la Generalitat a no retallar el número de vehicles patrulla dels Mossos d’Esquadra de la comissaria del Vendrell.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya de declaració de condemna a l’ablació genital femenina.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya de petició d’alliberament d’Àsia Bibi condemnada a mort a la forca per un Tribunal pakistanès.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya de declaració de condemna contra la violència antisistema.

– Moció presentada pel grup municipal de Plataforma per Catalunya de condemna contra Abdeslam Laarusi, imam de la mesquita Badr de Terrassa, per les prèdiques incitant a la violència masclista.

Què ens està passant?

El grau d’insensibilitat de la ciutadania comença a ser preocupant. La detenció d’un estudiant universitari vendrellenc el dia de la vaga general i el seu posterior empresonament provisional és un lamentable exemple de com els ciutadans no apostem activament per una societat més justa. No ens posem en la pell dels altres i no estem disposats a contribuir en la millora de la societat. Només pensem de manera egoista en el nostre benestar personal. No ens adonem que les injustícies socials també ens afecten i que un dia podem patir-les directament i si els altres no ens ajuden estarem perduts i desemparats.

Sense prejutjar la valoració dels fets que ha portat a la seva imputació, crec que la presó provisional de l’Ismael Benito no s’hauria d’haver dictat mai. Els motius al·legats per fixar la presó provisional han estat el risc de fuga i de reincidència. Aquests motius estan contemplats a la Llei d’enjudiciament criminal, però la qüestió és si realment es donen aquestes dues circumstàncies en aquest cas. Com a coneixedor de la realitat interna de la universitat, després de llegir el comunicat publicat pel rectorat de la Universitat de Barcelona i analitzant el fets succeïts aquell dia, crec que hi ha prou indicis com per pensar que no es donen les circumstàncies per aplicar a l’Ismael la presó provisional.

Reflexioneu sobre això:

– L’Ismael forma part d’una associació d’estudiants, l’AEP, que es considerada per determinades associacions i sindicats d’estudiants com a una associació “light” i excessivament propera a l’ordre establert. Ho dic amb tot el respecte cap a una associació a la que vaig pertànyer en els meus temps d’estudiant. Així que no em quadra pensar que un dels seus membres pot ser protagonista de fets delictius.

– L’Ismael va ser detingut al matí abans que es produïssin els lamentables aldarulls i actes vandàlics que condemno sense paliatius, per la qual cosa ell no hi va participar. I a més, l’Ismael no té antecedents delictius, ni ha estat detingut mai, ni té cap mena d’expedient disciplinari obert a la universitat, per la qual cosa difícilment és pot pensar que serà reincident. Reincident de què? Mai ha estat condemnat per fets semblants i no va participar en els aldarulls que tots condemnen.

– L’Ismael té un bon currículum acadèmic i participa activament en activitats universitàries pel bé comú, tal i com ha afirmat el rectorat de la UB, i depèn dels ingressos de la seva família, és estudiant a l’Escola Oficial d’idiomes al Vendrell i és membre de diverses associacions a Barcelona i Vendrell i quan es donen circumstàncies d’aquest tipus es considera que no hi ha risc de fuga.

– L’Ismael tenia a la seva motxilla petards i alcohol, però aquest no és un motiu previst a la llei com per empresonar una persona fins a un any i mig amb caràcter provisional abans de dictar-se la sentència.

Vist això, no caldria una resposta de la societat més decidida per corregir el que sembla una injustícia? Em pregunto, per quin motiu la concentració de dissabte passat al Vendrell no va ser massiva? Per quin motiu l’alcalde, els regidors, el diputat i el senador de la nostra vila no han donat un pas endavant per mostrar públicament la seva solidaritat amb l’Ismael? Una mica de sensibilitat, si us plau.

El Vendrell té vida

Avui no parlaré dels polítics vendrellencs. Avui vull parlar de persones anònimes que amb les seves iniciatives posen en valor el nom del Vendrell, perquè hi ha vida més enllà del dia a dia de l’agenda política municipal. A la nostra vila hi ha persones i col·lectius que els darrers mesos han protagonitzat iniciatives molt interessants, que es sumen a moltes d’altres que a vegades queden injustament enterrades.

Qui diu que si la Comissió de festes no organitza, no hi ha festa al Vendrell? A la nostra vila tenim les festes dels barris com exemple d’iniciativa popular que funciona més enllà de la voluntat de l’ajuntament, però no és l’únic. Per exemple, l’any començava amb l’Embarcada i els Nens del Vendrell, sumant forces per organitzar la revetlla de cap d’any al Club d’Esports Vendrell, a la que s’afegia el Cap d’any alternatiu organitzat per un altre grup de joves alternatius.

En el món de la restauració, les Cuines del Vendrell són un excel·lent exemple de treball en equip per posar en valor els nostres restaurants, però us vull parlar avui de dos establiments que han estat especialment actius els darrers mesos. Són el restaurant Miquel Soria i el restaurant Calders (i amb la seva versió vinoteca “La Farmàcia”), que han tingut iniciatives molt maques per sortir de la rutina. Us recomano que a poc que pugueu, us deixeu enredar per les seves suggerents convocatòries. Sense deixar aquest món, “La ruta de les tapes del Vendrell” i el “Cervesart2.0”del Bar dels Nens del Vendrell han estat magnífiques oportunitats per sortir a fer unes tapetes o unes cerveses artesanes i conèixer els establiments de la vila.

Malgrat la crisi, el comerç vendrellenc està d’enhorabona per diversos motius. Tenim exemples de comerços que s’ha posat les piles i s’han modernitzat. També s’estan obrint nous comerços. Però el que més m’ha agradat es veure que el CIT ha deixat els caríssims actes d’autobombo per centrar-se únicament en l’organització d’activitats dirigides a potenciar El Vendrell com a vila comercial. I cal destacar, per posar un exemple, la campanya de Nadal amb un espectacular show d’autòmats a la plaça nova. Una manera de portar el Nadal i els eventuals compradors als carrers del Vendrell.

En el món de les xarxes socials, ja teníem alguns destacats pioners que segueixen amb els seus blocs i piulades, parlant i opinant sobre El Vendrell. Ara bé, l’any començava amb “Un microrelat al dia”, una manera ràpida per deixar-te emportar a escenaris imaginaris, però aquí no s’acaba la història. Amb el bloc “La marató pas a pas” ens han ensenyat a preparar-nos per córrer la marató, que jo mai faré. I la veu del carrer ha tingut el seu altaveu amb “Les 4 fonts”, un bloc on quatre joves vendrellencs i els seus convidats opinen sobre l’actualitat política i social de la nostra vila amb seny i responsabilitat. I per acabar, un vendrellenc d’adopció, inquiet de mena en les xarxes socials, ha obert una nova finestra a la xarxa per recollir el maridatge vi i turisme al Baix Penedès amb el seu nou bloc “Enoturismo en el Baix Penedès”.

I per finalitzar aquest ràpid recorregut, un nou moviment social s’ha presentat a la nostra vila. Es tracta d’un grup de joves empresaris que no es conformen i amb “ImpulsA Penedès” volen potenciar les sinergies entre les empreses de la comarca per potenciar la productivitat, reduir l’atur i dinamitzar el territori.

Aquests són alguns exemples d’iniciatives ciutadanes que ens demostren que no cal esperar que l’ajuntament organitzi o doni diners per donar vida al Vendrell. Aquesta és la força de la nostra vila! Ciutadans que es mouen i posen en valor el nom del Vendrell! A tots ells, moltes gràcies!

29 milions de dubtes

Si fa pocs dies l’Ajuntament del Vendrell explicava amb molta claredat el deute municipal resultant de les factures de proveïdors pendents de pagament, els motius que han portat a aquesta situació i les conseqüències que això tindrà en els propers pressupostos municipals, ahir dimarts es va fer pública una nota de premsa del consistori amb el títol “A l’Ajuntament del Vendrell li deuen 29 milions d’euros“.

Amb la primera nota de premsa es posaven les bases per permetre començar a treballar en la recuperació econòmica del municipi, però amb la nova nota de premsa l’Ajuntament ha aconseguit crear molts dubtes, afectant la seva credibilitat.

La nova nota de premsa amb les declaracions del regidor d’hisenda Joan Maria Diu ens poden plantejar fins a 29 milions de dubtes. Aquí van els tres primers:

– Ens podrien explicar tots els detalls d’aquests 29 milions d’euros que li deuen a l’Ajuntament per valorar adequadament fins a quin punt no s’han produït errades en la gestió municipal?

– Per què no havien dit res d’aquests suposats deutes a l’Ajuntament quan varen explicar els motius que van impedir el pagament dels deutes municipals?

– Quines garanties tenim d’una millor gestió dels pressupostos futurs, si han estat incapaços de gestionar adequadament la informació que els ciutadans han tenir sobre la situació econòmica de les arques municipals?

… estic convençut que a tots vosaltres, la nota de premsa us plantejarà els 28.999.997 dubtes restants.

Aquest cop no han dissimulat

No era un plat de gust i potser el més fàcil era passar de puntetes sobre el tema, però aquesta vegada l’Ajuntament del Vendrell ha estat a l’alçada, actuant de manera transparent respecte la relació de factures pendents de pagament als proveïdors fins al 31 de desembre de 2011. Només cal veure com han actuat molts ajuntaments, amagant aquesta informació o donant una informació incompleta.

Aquest cop, l’Ajuntament del Vendrell ha estat modèlic i no s’ha amagat. Va convocar una roda de premsa amb la presència de l’alcalde actual, al futur alcalde i al regidor d’Hisenda donant la cara per explicar la situació amb dades concretes. La informació que trobem a la web de l’ajuntament del Vendrell és clara i detallada i contrasta amb la que han donat altres ajuntaments.

Aquesta manca de transparència d’alguns ajuntaments i la manca de professionalitat d’alguns mitjans de comunicació, com per exemple TV3, ha portat ha falsejar la realitat. Tot i que TV3 va obrir un Telenotícies dient que l’Ajuntament del Vendrell era el més endeutat de Catalunya, notícia que tothom ha donat per bona sense documentar-se adequadament, la veritat és que no és cert i poc a poc es va descobrint que hi ha uns quants municipis amb un deute global o/i per càpita més alt que el del Vendrell. De moment ja sabem que Badalona i Sabadell, com a mínim, han fet públic quantitats més elevades que la del Vendrell, i encara falta aclarir uns quants ajuntaments que no ho han fet pública aquesta informació.

Ara ja sabem que les factures registrades al Vendrell i pendents de pagament als proveïdors a 31/12/2011 sumen 23.629.729,88 €. Ens han explicat la davallada d’ingressos que ha provocat aquest elevat deute, que per cert s’haurà de sumar als préstecs bancaris que també deu l’Ajuntament, tot i que no he vist cap reconeixement de culpa per la manca de cintura que hauria d’haver posar fre a la despesa quan ja es veia venir aquesta davallada d’ingressos. Potser ho han fet públicament però no ha transcendit. També ens han explicat que l’ajuntament s’acollirà al pla de pagament als proveïdors, que els hi permetrà cobrar el deute que tenen a l’ajuntament en pocs mesos. I finalment han informat dels efectes que això tindrà en els comptes municipals. Per fer front al préstec que permetrà fer aquests pagaments, l’Ajuntament haurà de pagar el 2012 uns 400.000 €, el 2013 uns 1.200.000 € i a partir del 2014 fins al 2022 uns 3,6 milions d’euros anuals. Això suposarà que s’hauran d’estalviar tots aquests diners del pressupost per fer front al pagament del préstec.

L’Ajuntament té pocs dies per aprovar un pla de sanejament a 10 anys creïble per a que pugui gaudir del nou préstec que permetrà cobrar les factures als proveïdors de l’Ajuntament del Vendrell. Això vol dir que aquest govern municipal i els dos següents que surtin de les urnes hauran de carregar amb aquesta nova hipoteca.

Al meu parer, no és el moment de demanar responsabilitats. Fa pocs mesos hi van haver eleccions i els que van seguir la campanya són conscients de la situació econòmica de l’ajuntament, perquè més d’un la va denunciar, tot i que cal reconèixer que la xifra final ha estat més elevada de la que es pensava. Els ciutadans ja es van pronunciar a les urnes i els regidors actuals són els que van obtenir la confiança del poble del Vendrell per administrar els pressupost municipal i gestionar els serveis que ofereix l’ajuntament. Ara només demano que siguin valents, racionalitzin la despesa i estableixin prioritats pensant en les persones per a que quan arribi els següents governants no s’hagin d’avergonyir un cop més de l’herència rebuda. Passi el que passi en el futur, aquest cop em sento orgullós de la manera en que ha donat la cara el govern municipal del Vendrell.